Diuen que de vegades les pauses són positives, que serveixen per desconnectar, agafar aire i tornar després amb la nostra respiració diària. De vegades aquesta respiració és relaxada, de vegades a sotracs, emocionada, accelerada, lenta i, de tant en tant, desorientada. Doncs bé, haig de fer una confesió com a conductora del nostre taller d'escriptura: la meva respiració al taller es troba bastant... desorientada.
Tot i que segurament hauria d'haver-vos escrit aquesta entrada al principi de les nostres "vacances" per tal de què tots hi poguem pensar, fins ara no m'he assegut tranquil.lament a reflexionar. Em trobo en un poblet de Salamanca, a una terrassa on s'està de meravella, mirant de trobar alguna informació sobre com podem programar el taller i fer-lo una mica més fructírfer però, nois i noies, no trobo la resposta. Això no vol dir: "apa, pleguem!", però sí que estaria bé que li donem un aire fresc i que tots ens posem a pensar una mica. Alguns tindran més experiència que d'altres, està clar, però tots hem anat demostrant durant els darrers mesos tenir imaginació com per "crear", que és el que intentem fer a les nostres reunions.Ens tornarem a trobar el dia 9 de setembre, com ja havíem quedat (aprofito per comentar-ho per tots els que encara no ho sabien) i tant de bo sigui amb idees fresques, històries i creativitat.
Ah!, i si tot va bé, segurament a finals de setembre o principis d'octubre tornarem a tenir una de les nostres sessions de "Mil maneres d'explicar històries". La persona convidada i el tema és encara una incògnita que espero resoldre durant les properes setmanes.
Espero que gaudiu aquestes darreres setmanes d'estiu!
Ana
No hay comentarios:
Publicar un comentario