ANÈCDOTA 1
Els meus pares tenien una petita casa a una urbanització d'Esparraguera.
Vam cometre l'error de no adonar-nos del pendent dels seus carrers. A l'estiu
pràcticament no sortia de casa ni de la minúscula pèrgola que hi havia al davant.
Per això, amb l'excusa de la compra, el pare i jo van anar amb l'R 8 a Manresa.
Després de fer tres compres, ens vam trobar al bell mig de la plaça Major tot
buscant la sortida. Totalment perduts entre la cridòria de compradors i
venedors perquè era dia de mercat, de sobte vam veure que s’apropaven dos
guàrdies municipals. Vam pensar: ‘aquí ve la nostra salvació.’ Quan eren a prop
nostre, va sortir el pare del cotxe i els va preguntar per on s’agafava la
carretera de Barcelona perquè era la que passava per Esparraguera. Però vam
quedar molt sorpresos i estranyats quan els guàrdies li van contestar que no ho
sabien perquè ells sempre anaven a Barcelona en tren. Que diguin això dos guàrdies
d'una població sembla estrany i inversemblant perquè això qualsevol ciutadà
mínimament format ho sap. A més a més, demostra una manca de formació per al
càrrec total. No cal dir que aquest esdeveniment ja va quedar com a una
d'aquelles anècdotes que sovint surten en les converses familiars
ANÈCDOTA 2
Una vegada que jo tenia mal de coll va venir un metge a casa
i va demanar la típica collera, però quan em va dir que obrís la boca, així ho
vaig i llavors el metge es va girar i va dir: ‘No cal la collera'
Martí
No hay comentarios:
Publicar un comentario