viernes, 17 de julio de 2015

ESTIMADA ANA


 

ANA, SEMPRE RESTARÀS ALS NOSTRES CORS



(És aquest un treball difícil de fer perquè s’ha de saber passar els sentiments pel cervell per fer-los entenedors. També serà difícil perquè la persona a qui va dirigit ens ha orientat durant un parell d'anys sobre la manera de millorar la nostra escriptura. O sigui que haurem d'anar amb molt de compte amb els punts, les comes i els parèntesis perquè sinó ens farà pam pam al cul.)

 

Un estiu va arribar una noieta maca i amb un tipus amb més corbes que la Rabassada, l'Ana, com a voluntària per llegir-nos llibres que anàvem escollint. (Venia en lloc de les histèriques menopàusiques  de la  resta de l'any.) De seguida es va veure que, encara que estigués llegint, de sobte s’aixecava per posar el cap bé d'algun company o per eixugar la suor d'un altre. Per això, quan va tornar la voluntària titular del taller de lectura, vam pensar l'Ana i uns quants de nosaltres que no podia marxar així com així, que calia trobar alguna activitat per fer plegats. (Els nois vam pensar activitats que no es podien fer en públic.) Finalment vam acordar fer un taller d'escriptura. Aquest taller li va comportar molta feina a l'Ana perquè havia de preparar assumptes permissibles que es proposava i després corregir els exercicis de cadascun de nosaltres.

¿Te’n recordes, Ana, què bé quedava allò que tu ens ensenyaves o els nostres exercicis àpats per totes les edats quan funcionava el projector? Són records que enlluernen la sovint fosca vida.

Encara que això no és cap acomiadament perquè no et deslliuraràs tan fàcilment d'alguns de nosaltres, que tinguis molta sort, benvolguda Ana, que t’ho mereixes tot.

 

Els teus amics de Vigatans

miércoles, 11 de febrero de 2015

ANA, SEMPRE RESTARÀS ALS NOSTRES CORS


 

ANA, SEMPRE RESTARÀS ALS NOSTRES CORS

 

(És aquest un treball difícil de fer perquè s’ha de saber passar els sentiments pel cervell per fer-los entenedors. També serà difícil perquè la persona a qui va dirigit ens ha orientat durant un parell d'anys sobre la manera de millorar la nostra escriptura. O sigui que haurem d'anar amb molt de compte amb els punts, les comes i els parèntesis perquè sinó ens farà pam pam al cul.)

 

Un estiu va arribar una noieta maca i decidida, l'Ana, com a voluntària per llegir-nos llibres que anàvem escollint. (Venia en lloc de la que ho feia la  resta de l'any.) De seguida es va veure que, encara que estigués llegint, de sobte s’aixecava per posar el cap bé d'algun company o per eixugar la suor d'un altre. Per això, quan va tornar la voluntària titular del taller de lectura, vam pensar l'Ana i uns quants de nosaltres que no podia marxar així com així, que calia trobar alguna activitat per fer plegats. Finalment vam acordar fer un taller d'escriptura. Aquest taller li va comportar molta feina a l'Ana perquè havia de preparar cada assumpte que es proposava i després corregir els exercicis de cadascun de nosaltres.

¿Te’n recordes, Ana, què bé quedava allò que tu ens ensenyaves o els nostres exercicis quan funcionava el projector? Són records que enlluernen la sovint fosca vida.

Encara que això no és cap acomiadament perquè no et deslliuraràs tan fàcilment d'alguns de nosaltres, que tinguis molta sort, benvolguda Ana, que t’ho mereixes tot.

 

Els teus amics de Vigatans

lunes, 12 de enero de 2015

QUÈ HAGUÉS PASSAT SI...


QUÈ HAGUÉS PASSAT D’HAVER TRIOMFAT El COP D'ESTAT DEL TEJERO, SEGONS EL REI DE LLAVORS:

−Si aquella nit vaig aparèixer a la tele amb les més altes gales militars va ser per tenir les espatlles ben cobertes passés el que passés. Si fracassava, jo quedava com el salvador de la democràcia. Si triomfava, com va triomfar, no ha passat res perquè m’han mantingut com a pantalla i m’han tret de sobre aquella collonada de les autonomies. El meu avi l'Alfons XIII va tenir la dictadura de Primo de Rivera i la dictablanda de Dámaso Berenguer. Però què faig jo parlant en aquesta llengua que va ser una de les primeres prohibicions que va dictar el govern del Jaime Milans del Boschcomo.

Aquí sólo se habla en castellano, la única lengua del Estado y de la que sur-gieron los otros pobres dialectos, que por supuesto están tajantemente prohibidos hasta por la calle, donde tenemos unos veladores para informar sobre el cumplimiento de esta ley. El que es atrapado hablando en uno de esos periféricos y sucios dialectos es puesto tras las rejas tantos días como palabras le ha oído pronunciar en alguno de esos maldecidos dialectos. Ni decir tiene que inmediatamente después del golpe fueron prohibidos los partidos y sindicatos dichos democráticos, pero que sólo hacen que ensuciar las débiles mentes de los ignorantes obreros.

Como Jaime Milans vio que Tejero intentaba hacer le sombra por haber dado la cara en el Congreso de los Diputados, le mandó como embajador plenipotenciario a la isla de Pascua. Tras tensiones entre ellos, tomó la presidencia del Gobierno Armada. A mí me la trae floja mande quien mande mientras no me toquen mis… privilegios.

 

Dos anys després:

 

−Ara torno a parlar en català perquè en una de les disputes pel poder entre diferents tendències dretanes, es va colar el Juli Busquets, que venia de la Unió Militar Democràtica. I ens va tocar els collons als que pensàvem tenir assegurats els seculars privilegis nostres. Primer, va formar un govern amb totes les tendències polític i socials. Aquest govern va convocar eleccions  generals per escollir unes corts constituents per fer una nova constitució, que va donar encara més llibertat a les autonomies i es va donar molta importància a la llengua de cada comunitat; fins i tot s’ha potenciat el bable. També van retallar tant el pressupost reial que aviat aniré en calçotets. Va ser una altra transició, però aquesta més d'esquerres i hi ha molts que em volen fotre fora perquè diuen que la monarquia és una institució d’un altre temps. Ja em veig d'aquí cap allà com el meu cunyat Constatí de Grècia, que el van fotre a fora una colla de coronels.

 

 Martí

domingo, 30 de noviembre de 2014

POSA TU L'ARGUMENT CATALUUNYA


POSA TU L’ARGUMENT

CATALUNYA

 

                Personatge 1−: Tenint en compte que va fer fallida el suport del PSC, en quin tothom hi confiava plenament, la independència de Catalunya va sortir força bé.

                Personatge 2−: Però va fallar l’oposició del govern central.

                Personatge 1−: És que tu ets un pessimista de totes totes. La qüestió és que tenim la independència de Catalunya ben lligada pel poble, malgrat l’oposició de Madrid. Podrem tirar endavant tots els nostres projectes, tant els que emanen directament de la independència de Catalunya com els col·laterals, per exemple, completar la retolació en català dels comerços. L’acceptació dels altres països mentre no siguem realment independents serà cabdal per aconseguir la independència.

                Personatge 2−: Això si no falla mentrestant un altre element inesperadament.

                Personatge 1−: Una altra vegada amb el teu pessimisme. Així no anirem enlloc.

                Personatge 3−: Encara que diuen que els extrems es toquen, també és cert una possible altra fallida pot influir en el comportament dels altres elements; en tot cas sempre cal ser cautelós.      

                Personatge 2−: Això és el que jo he dit...

                Personatge 1−: Sí, però sense el teu to alarmista. Ja sabem que s’ha d'anar amb compte amb assumptes com aquest en què intervenen tants diversos elements. De totes maneres, gairebé tothom admet cert grau de risc en assumptes com aquest: la plena independència de Catalunya.

                Personatge 3−: Com s’acaba de dir, tothom una mica avesat en aquesta classe d'assumptes sap que sempre hi ha una mesurada incertesa, encara més si es projecta a llarg termini, com en el cas que ens ocupa.

                Personatge 2−: Aquesta incertesa és el que fa por.

                Personatge 1−: Jo crec que a la llarga aquesta incertesa pot anar minvant perquè hi ha indicis que així ho indiquen.

                Personatge 3−: Vosaltres dos sou el típic exemple de veure l'ampolla mig plena o mig buida.

                Personatge 2−: Però per desgràcia sovint tinc raó jo.

                Personatge 1−: No sempre. A més a més, deixa el teu pessimisme endèmic; obre els ulls a la realitat.

                Personatge 2−: Hi ha tantes realitats com parells d'ulls.

                Personatge 3−: Tu ho has dit, sobretot, en qüestions en les que intervenen tants elements que poden variar en qualsevol moment. Però per això estem nosaltres: com experts i com interessats. Ens hem d’avençar als esdeveniments.

 

 

 

                Personatge 2−: Ja tindrem prou vista?

                Personatge 1−: Tu sempre igual. Aquesta és la nostra tasca i, a més a més, a nostres també ens hi va i molt. Per això mateix tenim els nostres contactes, que sovint ens informen de més que possibles oscil·lacions cap a un costat o un altre.

                Personatge 3−: Estem ben recolzats, encara que sempre n’hi ha un mínim de risc.

                Personatge 1−: Tothom hi compta amb aquest risc mesurat.

 

Dos mesos després:

 

                Personatge 1−: No ens podem queixar perquè, encara que aquesta vegada ha continuat fallant la postura de Madrid, el bon comportament del PSC va fer que la independència de Catalunya hagi quedat més lligada, que és
1
allò que ens interessava.










                Personatge 2−: Sí, però ha continuat l’oposició del govern central. Això vol dir que no ens podem refiar gens, perquè en qualsevol moment pot fer fallida algun dels element en què més confiem.

                Personatge 1−: Ja ha parlat el més optimista...

                Personatge 2−: Suposo que ja saps què és un optimista.

                Personatge 1−: M’ho has dit més de mil vegades: ‘Un optimista és un pessimista mal informat.’

                Personatge 3−: Deixeu-vos de disquisicions de personalitats, que ara allò que cal és valorar el que hem aconseguit i dirigir les nostres actuacions per aprofitar les bones perspectives que sembla aparèixer en el futur més proper.

                Personatge 2−:  Però hem de tenir molta cautela, molta cautela!

 
Martí

sábado, 15 de noviembre de 2014

UNA VEGADA HI HAVIA


 

UNA VEGADA HI HAVIA

 

Una vegada hi havia una pastora amb una ovella que pujava una muntanya; però no hi havia ni pastora, ni ovella, ni muntanya. No, perquè només és  una invenció. Llavors, què fer? Inventar un altre començament? No, perquè ens podem trobar amb el mateix cas. Això vol dir que només es pot plasmar la realitat? Aleshores què fer? Plasmar només la realitat. És impossible i seria avorrit per la quantitat de detalls que caldria refractar. Hi ha l'anècdota de cent pintors davant del mateix paisatge i van sortir cent quadres diferents. També hi ha l’anècdota de què a Josep Pla li van preguntar sobre un tema per a una novel·la i ell amb la seva potent veu empordanesa va contestar: “Un noi i una noia s’estimen”. Tothom va quedar perplex davant d'aquella contesta i van tornar a preguntar sobre aquella resposta tan simple. Ell va respondre: “Mireu a la literatura només hi havia quatre o cinc temes basics: La vida, la mort, l'amor i para de comptar.’’ Només canvia la manera de tractar aquests temes per cada escriptor. Llavors, tornem a començar: Una vegada hi havia una pastora amb una ovella que pujava una muntanya fantàstica cap al cap; però hi va trobar un obstacle que es deia realitat, que li barrava el pas i li imposava el camí real. Però la pastora i l'ovella la van esquivar insinuant un pas cap a un costat i anant cap a l’altre. Així, van continuar per la via de la fantasia i dels somnis cap al centre neurològic. Quan hi van arribar es van trobar amb neurones d’ambdues tendències però amb pacífica convivència. Per la seva pròpia naturalesa, van optar per anar amb les neurones de la fantasia i dels somnis. Amb elles van anar creant un món perfecte on tothom era feliç i feia realitat els somnis més utòpics, però de seguida es desfeien per la força de la realitat. D'altra banda, els fets de la realitat eren tan avorrits i reiteratius. Finalment es van posar d’acord perquè les idees que sorgien en l'àmbit de les utopies rebessin un lleuger bany de realisme; així, es feien més consistents i ja no es desfeien en ser emeses. Per l'altra banda, també acordaren que les idees que sorgien en l'àmbit del realisme passessin per un lleuger bany de fantasia per no ser tan avorrides. D’aquest acord van sortir guanyant els receptors, que rebien tota la informació i de manera més clara i agradable.

 

Martí

lunes, 22 de septiembre de 2014

POSA TU L'ARGUMET



POSA TU L’ARGUMENT



                Personatge 1−: Tenint en compte que va fer fallida el principal dels elements, en quin tothom hi confiava plenament, l'assumpte va sortir força bé.

                Personatge 2−: Però va fallar el que jo em temia, malgrat l’opinió general.

                Personatge 1−: És que tu ets un pessimista de totes totes. La qüestió és que tenim l'assumpte ben lligat i per força temps. Podrem tirar endavant tots els nostres projectes, tant els que emanen directament de l'assumpte com els col·laterals.

                Personatge 2−: Això si no falla mentrestant un altre element inesperadament.

                Personatge 1−: Una altra vegada amb el teu pessimisme. Així no anirem enlloc.

                Personatge 3−: Encara que diuen que els extrems es toquen, també és cert que aquesta fallida pot influir en el comportament dels altres elements; en tot cas sempre cal ser cautelós. 

                Personatge 2−: Això és el que jo he dit...

                Personatge 1−: Sí, però sense el teu to alarmista. Ja sabem que s’ha d'anar amb compte amb assumptes com aquest en què intervenen tants diversos elements. De totes maneres, gairebé tothom admet cert grau de ris en assumptes com aquest.

                Personatge 3−: Com s’acaba de dir, tothom una mica avesat en aquesta classe d'assumptes sap que sempre hi ha una mesurada incertesa, encara més si es projecta a llarg termini, com és el cas que ens ocupa.

                Personatge 2−: Aquesta incertesa és el que fa por.

                Personatge 1−: Jo crec que a la llarga aquesta incertesa pot anar minvant perquè hi ha indicis que així ho indiquen.

                Personatge 3−: Vosaltres dos sou el típic exemple de veure l'ampolla mig plena o mig buida.

                Personatge 2−: Però per desgràcia sovint tinc raó jo.

                Personatge 1−: No sempre. A més a més, deixa el teu pessimisme endèmic; obre els ulls a la realitat.

                Personatge 2−: Hi ha tantes realitats com parells d'ulls.

                Personatge 3−: Tu ho has dit, sobretot, en qüestions en les que intervenen tants elements que poden variar en qualsevol moment. Però per això estem nosaltres: com experts i com interessats. Ens hem d’avençar als esdeveniments.

                Personatge 2−: Ja tindrem prou vista?

                Personatge 1−: Tu sempre igual. Aquesta és la nostra tasca i, a més a més, a nostres també ens hi va i molt. Per això mateix tenim els nostres contactes, que sovint ens informen de més que possibles oscil·lacions cap a un costat o un altre.

                Personatge 3−: Estem ben recolzats, encara que sempre n’hi ha un mínim de risc.

                Personatge 1−: Tothom hi compta amb aquest risc mesurat.

 

Dos mesos després:

 

                Personatge 1−: No ens podem queixar perquè, encara que aquesta vegada va fallar el segon dels elements, el bon comportament del principal va fer  que l'assumpte hagi quedat molt bé, que és
1
allò que ens interessava.










                Personatge 2−: Sí, però va fallar un element dels importants. Això vol dir que no ens podem refiar gens, perquè en qualsevol moment pot fer fallida algun dels element en què més confiem.

                Personatge 1−: Ja ha parlat el més optimista...

                Personatge 2−: Suposo que ja saps què és un optimista.

                Personatge 1−: M’ho has dit més de mil vegades: ‘Un optimista és un pessimista mal informat.’

                Personatge 3−: Deixeu-vos de disquisicions de personalitats, que ara allò que cal és valorar el que hem aconseguit i dirigir les nostres actuacions per aprofitar les bones perspectives que sembla aparèixer en el futur més proper.

                Personatge 2−:  Però hem de tenir molta cautela, molta cautela!

 

 

Martí

jueves, 28 de agosto de 2014

Pausa d'estiu

Gairebé al final de la pausa d'estiu he représ el nostre blog per anunciar justament això, la pausa.

Diuen que de vegades les pauses són positives, que serveixen per desconnectar, agafar aire i tornar després amb la nostra respiració diària. De vegades aquesta respiració és relaxada, de vegades a sotracs, emocionada, accelerada, lenta i, de tant en tant, desorientada. Doncs bé, haig de fer una confesió com a conductora del nostre taller d'escriptura: la meva respiració al taller es troba bastant... desorientada.

Tot i que segurament hauria d'haver-vos escrit aquesta entrada al principi de les nostres "vacances" per tal de què tots hi poguem pensar, fins ara no m'he assegut tranquil.lament a reflexionar. Em trobo en un poblet de Salamanca, a una terrassa on s'està de meravella, mirant de trobar alguna informació sobre com podem programar el taller i fer-lo una mica més fructírfer però, nois i noies, no trobo la resposta. Això no vol dir: "apa, pleguem!", però sí que estaria bé que li donem un aire fresc i que tots ens posem a pensar una mica. Alguns tindran més experiència que d'altres, està clar, però tots hem anat demostrant durant els darrers mesos tenir imaginació com per "crear", que és el que intentem fer a les nostres reunions.

Ens tornarem a trobar el dia 9 de setembre, com ja havíem quedat (aprofito per comentar-ho per tots els que encara no ho sabien) i tant de bo sigui amb idees fresques, històries i creativitat.

Ah!, i si tot va bé, segurament a finals de setembre o principis d'octubre tornarem a tenir una de les nostres sessions de "Mil maneres d'explicar històries". La persona convidada i el tema és encara una incògnita que espero resoldre durant les properes setmanes.

Espero que gaudiu aquestes darreres setmanes d'estiu!

Ana