UNA VEGADA HI HAVIA

 

UNA VEGADA HI HAVIA

 

Una vegada hi havia una pastora amb una ovella que pujava una muntanya; però no hi havia ni pastora, ni ovella, ni muntanya. No, perquè només és  una invenció. Llavors, què fer? Inventar un altre començament? No, perquè ens podem trobar amb el mateix cas. Això vol dir que només es pot plasmar la realitat? Aleshores què fer? Plasmar només la realitat. És impossible i seria avorrit per la quantitat de detalls que caldria refractar. Hi ha l'anècdota de cent pintors davant del mateix paisatge i van sortir cent quadres diferents. També hi ha l’anècdota de què a Josep Pla li van preguntar sobre un tema per a una novel·la i ell amb la seva potent veu empordanesa va contestar: “Un noi i una noia s’estimen”. Tothom va quedar perplex davant d'aquella contesta i van tornar a preguntar sobre aquella resposta tan simple. Ell va respondre: “Mireu a la literatura només hi havia quatre o cinc temes basics: La vida, la mort, l'amor i para de comptar.’’ Només canvia la manera de tractar aquests temes per cada escriptor. Llavors, tornem a començar: Una vegada hi havia una pastora amb una ovella que pujava una muntanya fantàstica cap al cap; però hi va trobar un obstacle que es deia realitat, que li barrava el pas i li imposava el camí real. Però la pastora i l'ovella la van esquivar insinuant un pas cap a un costat i anant cap a l’altre. Així, van continuar per la via de la fantasia i dels somnis cap al centre neurològic. Quan hi van arribar es van trobar amb neurones d’ambdues tendències però amb pacífica convivència. Per la seva pròpia naturalesa, van optar per anar amb les neurones de la fantasia i dels somnis. Amb elles van anar creant un món perfecte on tothom era feliç i feia realitat els somnis més utòpics, però de seguida es desfeien per la força de la realitat. D'altra banda, els fets de la realitat eren tan avorrits i reiteratius. Finalment es van posar d’acord perquè les idees que sorgien en l'àmbit de les utopies rebessin un lleuger bany de realisme; així, es feien més consistents i ja no es desfeien en ser emeses. Per l'altra banda, també acordaren que les idees que sorgien en l'àmbit del realisme passessin per un lleuger bany de fantasia per no ser tan avorrides. D’aquest acord van sortir guanyant els receptors, que rebien tota la informació i de manera més clara i agradable.

 

Martí