POSA
TU L’ARGUMENT
CATALUNYA
Personatge
1−: Tenint en compte que va fer fallida el suport del PSC, en quin tothom hi confiava
plenament, la independència de Catalunya va sortir força bé.
Personatge
2−: Però va fallar l’oposició del govern central.
Personatge
1−: És que tu ets un pessimista de totes totes. La qüestió és que tenim la independència
de Catalunya ben lligada pel poble, malgrat l’oposició de Madrid. Podrem tirar endavant
tots els nostres projectes, tant els que emanen directament de la independència
de Catalunya com els col·laterals, per exemple, completar la retolació en català
dels comerços. L’acceptació dels altres països mentre no siguem realment independents
serà cabdal per aconseguir la independència.
Personatge
2−: Això si no falla mentrestant un altre element inesperadament.
Personatge
1−: Una altra vegada amb el teu pessimisme. Així no anirem enlloc.
Personatge
3−: Encara que diuen que els extrems es toquen, també és cert una possible altra
fallida pot influir en el comportament dels altres elements; en tot cas sempre
cal ser cautelós.
Personatge
2−: Això és el que jo he dit...
Personatge
1−: Sí, però sense el teu to alarmista. Ja sabem que s’ha d'anar amb compte amb
assumptes com aquest en què intervenen tants diversos elements. De totes
maneres, gairebé tothom admet cert grau de risc en assumptes com aquest: la
plena independència de Catalunya.
Personatge
3−: Com s’acaba de dir, tothom una mica avesat en aquesta classe d'assumptes sap
que sempre hi ha una mesurada incertesa, encara més si es projecta a llarg
termini, com en el cas que ens ocupa.
Personatge
2−: Aquesta incertesa és el que fa por.
Personatge
1−: Jo crec que a la llarga aquesta incertesa pot anar minvant perquè hi ha
indicis que així ho indiquen.
Personatge
3−: Vosaltres dos sou el típic exemple de veure l'ampolla mig plena o mig
buida.
Personatge
2−: Però per desgràcia sovint tinc raó jo.
Personatge
1−: No sempre. A més a més, deixa el teu pessimisme endèmic; obre els ulls a la
realitat.
Personatge
2−: Hi ha tantes realitats com parells d'ulls.
Personatge
3−: Tu ho has dit, sobretot, en qüestions en les que intervenen tants elements
que poden variar en qualsevol moment. Però per això estem nosaltres: com
experts i com interessats. Ens hem d’avençar als esdeveniments.
Personatge
2−: Ja tindrem prou vista?
Personatge
1−: Tu sempre igual. Aquesta és la nostra tasca i, a més a més, a nostres també
ens hi va i molt. Per això mateix tenim els nostres contactes, que sovint ens
informen de més que possibles oscil·lacions cap a un costat o un altre.
Personatge
3−: Estem ben recolzats, encara que sempre n’hi ha un mínim de risc.
Personatge
1−: Tothom hi compta amb aquest risc mesurat.
Dos mesos després:
Personatge
1−: No ens podem queixar perquè, encara que aquesta vegada ha continuat fallant
la postura de Madrid, el bon comportament del PSC va fer que la independència
de Catalunya hagi quedat més lligada, que és
|
1
|
Personatge 2−: Sí, però ha continuat l’oposició del
govern central. Això vol dir que no ens podem refiar gens, perquè en qualsevol
moment pot fer fallida algun dels element en què més confiem.
Personatge 1−: Ja ha parlat el més optimista...
Personatge 2−: Suposo que ja saps què és un
optimista.
Personatge 1−: M’ho has dit més de mil vegades: ‘Un
optimista és un pessimista mal informat.’
Personatge 3−: Deixeu-vos de disquisicions de
personalitats, que ara allò que cal és valorar el que hem aconseguit i dirigir les
nostres actuacions per aprofitar les bones perspectives que sembla aparèixer en
el futur més proper.
Personatge 2−:
Però hem de tenir molta cautela, molta cautela!
