domingo, 30 de noviembre de 2014

POSA TU L'ARGUMENT CATALUUNYA


POSA TU L’ARGUMENT

CATALUNYA

 

                Personatge 1−: Tenint en compte que va fer fallida el suport del PSC, en quin tothom hi confiava plenament, la independència de Catalunya va sortir força bé.

                Personatge 2−: Però va fallar l’oposició del govern central.

                Personatge 1−: És que tu ets un pessimista de totes totes. La qüestió és que tenim la independència de Catalunya ben lligada pel poble, malgrat l’oposició de Madrid. Podrem tirar endavant tots els nostres projectes, tant els que emanen directament de la independència de Catalunya com els col·laterals, per exemple, completar la retolació en català dels comerços. L’acceptació dels altres països mentre no siguem realment independents serà cabdal per aconseguir la independència.

                Personatge 2−: Això si no falla mentrestant un altre element inesperadament.

                Personatge 1−: Una altra vegada amb el teu pessimisme. Així no anirem enlloc.

                Personatge 3−: Encara que diuen que els extrems es toquen, també és cert una possible altra fallida pot influir en el comportament dels altres elements; en tot cas sempre cal ser cautelós.      

                Personatge 2−: Això és el que jo he dit...

                Personatge 1−: Sí, però sense el teu to alarmista. Ja sabem que s’ha d'anar amb compte amb assumptes com aquest en què intervenen tants diversos elements. De totes maneres, gairebé tothom admet cert grau de risc en assumptes com aquest: la plena independència de Catalunya.

                Personatge 3−: Com s’acaba de dir, tothom una mica avesat en aquesta classe d'assumptes sap que sempre hi ha una mesurada incertesa, encara més si es projecta a llarg termini, com en el cas que ens ocupa.

                Personatge 2−: Aquesta incertesa és el que fa por.

                Personatge 1−: Jo crec que a la llarga aquesta incertesa pot anar minvant perquè hi ha indicis que així ho indiquen.

                Personatge 3−: Vosaltres dos sou el típic exemple de veure l'ampolla mig plena o mig buida.

                Personatge 2−: Però per desgràcia sovint tinc raó jo.

                Personatge 1−: No sempre. A més a més, deixa el teu pessimisme endèmic; obre els ulls a la realitat.

                Personatge 2−: Hi ha tantes realitats com parells d'ulls.

                Personatge 3−: Tu ho has dit, sobretot, en qüestions en les que intervenen tants elements que poden variar en qualsevol moment. Però per això estem nosaltres: com experts i com interessats. Ens hem d’avençar als esdeveniments.

 

 

 

                Personatge 2−: Ja tindrem prou vista?

                Personatge 1−: Tu sempre igual. Aquesta és la nostra tasca i, a més a més, a nostres també ens hi va i molt. Per això mateix tenim els nostres contactes, que sovint ens informen de més que possibles oscil·lacions cap a un costat o un altre.

                Personatge 3−: Estem ben recolzats, encara que sempre n’hi ha un mínim de risc.

                Personatge 1−: Tothom hi compta amb aquest risc mesurat.

 

Dos mesos després:

 

                Personatge 1−: No ens podem queixar perquè, encara que aquesta vegada ha continuat fallant la postura de Madrid, el bon comportament del PSC va fer que la independència de Catalunya hagi quedat més lligada, que és
1
allò que ens interessava.










                Personatge 2−: Sí, però ha continuat l’oposició del govern central. Això vol dir que no ens podem refiar gens, perquè en qualsevol moment pot fer fallida algun dels element en què més confiem.

                Personatge 1−: Ja ha parlat el més optimista...

                Personatge 2−: Suposo que ja saps què és un optimista.

                Personatge 1−: M’ho has dit més de mil vegades: ‘Un optimista és un pessimista mal informat.’

                Personatge 3−: Deixeu-vos de disquisicions de personalitats, que ara allò que cal és valorar el que hem aconseguit i dirigir les nostres actuacions per aprofitar les bones perspectives que sembla aparèixer en el futur més proper.

                Personatge 2−:  Però hem de tenir molta cautela, molta cautela!

 
Martí

sábado, 15 de noviembre de 2014

UNA VEGADA HI HAVIA


 

UNA VEGADA HI HAVIA

 

Una vegada hi havia una pastora amb una ovella que pujava una muntanya; però no hi havia ni pastora, ni ovella, ni muntanya. No, perquè només és  una invenció. Llavors, què fer? Inventar un altre començament? No, perquè ens podem trobar amb el mateix cas. Això vol dir que només es pot plasmar la realitat? Aleshores què fer? Plasmar només la realitat. És impossible i seria avorrit per la quantitat de detalls que caldria refractar. Hi ha l'anècdota de cent pintors davant del mateix paisatge i van sortir cent quadres diferents. També hi ha l’anècdota de què a Josep Pla li van preguntar sobre un tema per a una novel·la i ell amb la seva potent veu empordanesa va contestar: “Un noi i una noia s’estimen”. Tothom va quedar perplex davant d'aquella contesta i van tornar a preguntar sobre aquella resposta tan simple. Ell va respondre: “Mireu a la literatura només hi havia quatre o cinc temes basics: La vida, la mort, l'amor i para de comptar.’’ Només canvia la manera de tractar aquests temes per cada escriptor. Llavors, tornem a començar: Una vegada hi havia una pastora amb una ovella que pujava una muntanya fantàstica cap al cap; però hi va trobar un obstacle que es deia realitat, que li barrava el pas i li imposava el camí real. Però la pastora i l'ovella la van esquivar insinuant un pas cap a un costat i anant cap a l’altre. Així, van continuar per la via de la fantasia i dels somnis cap al centre neurològic. Quan hi van arribar es van trobar amb neurones d’ambdues tendències però amb pacífica convivència. Per la seva pròpia naturalesa, van optar per anar amb les neurones de la fantasia i dels somnis. Amb elles van anar creant un món perfecte on tothom era feliç i feia realitat els somnis més utòpics, però de seguida es desfeien per la força de la realitat. D'altra banda, els fets de la realitat eren tan avorrits i reiteratius. Finalment es van posar d’acord perquè les idees que sorgien en l'àmbit de les utopies rebessin un lleuger bany de realisme; així, es feien més consistents i ja no es desfeien en ser emeses. Per l'altra banda, també acordaren que les idees que sorgien en l'àmbit del realisme passessin per un lleuger bany de fantasia per no ser tan avorrides. D’aquest acord van sortir guanyant els receptors, que rebien tota la informació i de manera més clara i agradable.

 

Martí