ANA,
SEMPRE RESTARÀS ALS NOSTRES CORS
(És aquest un treball difícil de fer perquè s’ha de saber passar
els sentiments pel cervell per fer-los entenedors. També serà difícil perquè la
persona a qui va dirigit ens ha orientat durant un parell d'anys sobre la
manera de millorar la nostra escriptura. O sigui que haurem d'anar amb molt de
compte amb els punts, les comes i els parèntesis perquè sinó ens farà pam pam al
cul.)
Un estiu va arribar una noieta maca i amb un tipus amb més corbes
que la Rabassada, l'Ana, com a voluntària per llegir-nos llibres que anàvem escollint.
(Venia en lloc de les histèriques menopàusiques de la resta de l'any.) De seguida es va veure que, encara
que estigués llegint, de sobte s’aixecava per posar el cap bé d'algun company o
per eixugar la suor d'un altre. Per això, quan va tornar la voluntària titular
del taller de lectura, vam pensar l'Ana i uns quants de nosaltres que no podia
marxar així com així, que calia trobar alguna activitat per fer plegats. (Els nois
vam pensar activitats que no es podien fer en públic.) Finalment vam acordar
fer un taller d'escriptura. Aquest taller li va comportar molta feina a l'Ana
perquè havia de preparar assumptes permissibles que es proposava i després
corregir els exercicis de cadascun de nosaltres.
¿Te’n recordes, Ana, què bé quedava allò que tu ens ensenyaves
o els nostres exercicis àpats per totes les edats quan funcionava el projector?
Són records que enlluernen la sovint fosca vida.
Encara que això no és cap acomiadament perquè no et
deslliuraràs tan fàcilment d'alguns de nosaltres, que tinguis molta sort, benvolguda
Ana, que t’ho mereixes tot.
Els teus amics de Vigatans
