ANA,
SEMPRE RESTARÀS ALS NOSTRES CORS
(És aquest un treball difícil de fer perquè s’ha de saber passar
els sentiments pel cervell per fer-los entenedors. També serà difícil perquè la
persona a qui va dirigit ens ha orientat durant un parell d'anys sobre la
manera de millorar la nostra escriptura. O sigui que haurem d'anar amb molt de
compte amb els punts, les comes i els parèntesis perquè sinó ens farà pam pam al
cul.)
Un estiu va arribar una noieta maca i decidida, l'Ana, com a
voluntària per llegir-nos llibres que anàvem escollint. (Venia en lloc de la
que ho feia la resta de l'any.) De
seguida es va veure que, encara que estigués llegint, de sobte s’aixecava per
posar el cap bé d'algun company o per eixugar la suor d'un altre. Per això,
quan va tornar la voluntària titular del taller de lectura, vam pensar l'Ana i
uns quants de nosaltres que no podia marxar així com així, que calia trobar
alguna activitat per fer plegats. Finalment vam acordar fer un taller d'escriptura.
Aquest taller li va comportar molta feina a l'Ana perquè havia de preparar cada
assumpte que es proposava i després corregir els exercicis de cadascun de nosaltres.
¿Te’n recordes, Ana, què bé quedava allò que tu ens ensenyaves
o els nostres exercicis quan funcionava el projector? Són records que enlluernen
la sovint fosca vida.
Encara que això no és cap acomiadament perquè no et
deslliuraràs tan fàcilment d'alguns de nosaltres, que tinguis molta sort, benvolguda
Ana, que t’ho mereixes tot.
Els teus amics de Vigatans
