QUÈ HAGUÉS PASSAT D’HAVER TRIOMFAT El COP D'ESTAT DEL TEJERO, SEGONS EL
REI DE LLAVORS:
−Si aquella nit vaig aparèixer a la tele amb les més altes
gales militars va ser per tenir les espatlles ben cobertes passés el que
passés. Si fracassava, jo quedava com el salvador de la democràcia. Si triomfava,
com va triomfar, no ha passat res perquè m’han mantingut com a pantalla i m’han
tret de sobre aquella collonada de les autonomies. El meu avi l'Alfons XIII va
tenir la dictadura de Primo de Rivera i la dictablanda
de Dámaso Berenguer. Però què faig jo parlant en aquesta llengua que va ser
una de les primeres prohibicions que va dictar el govern del Jaime Milans del
Boschcomo.
Aquí sólo se
habla en castellano, la única lengua del Estado y de la que sur-gieron los
otros pobres dialectos, que por supuesto están tajantemente prohibidos hasta
por la calle, donde tenemos unos veladores para informar sobre el cumplimiento
de esta ley. El que es atrapado hablando en uno de esos periféricos y sucios
dialectos es puesto tras las rejas tantos días como palabras le ha oído
pronunciar en alguno de esos maldecidos dialectos. Ni decir tiene que
inmediatamente después del golpe fueron prohibidos los partidos y sindicatos dichos
democráticos, pero que sólo hacen que ensuciar las débiles mentes de los
ignorantes obreros.
Como Jaime Milans
vio que Tejero intentaba hacer le
sombra por haber dado la cara en el Congreso de los Diputados, le mandó como
embajador plenipotenciario a la isla de Pascua. Tras tensiones entre ellos,
tomó la presidencia del Gobierno Armada. A mí me la trae floja mande quien
mande mientras no me toquen mis… privilegios.
Dos anys després:
−Ara torno a parlar en català perquè en una de les disputes
pel poder entre diferents tendències dretanes, es va colar el Juli Busquets,
que venia de la Unió Militar Democràtica. I ens va tocar els collons als que
pensàvem tenir assegurats els seculars privilegis nostres. Primer, va formar un
govern amb totes les tendències polític i socials. Aquest govern va convocar
eleccions generals per escollir unes
corts constituents per fer una nova constitució, que va donar encara més llibertat
a les autonomies i es va donar molta importància a la llengua de cada
comunitat; fins i tot s’ha potenciat el bable. També van retallar tant el pressupost
reial que aviat aniré en calçotets. Va ser una altra transició, però aquesta més
d'esquerres i hi ha molts que em volen fotre fora perquè diuen que la monarquia
és una institució d’un altre temps. Ja em veig d'aquí cap allà com el meu cunyat
Constatí de Grècia, que el van fotre a fora una colla de coronels.
Martí
