viernes, 17 de julio de 2015

ESTIMADA ANA


 

ANA, SEMPRE RESTARÀS ALS NOSTRES CORS



(És aquest un treball difícil de fer perquè s’ha de saber passar els sentiments pel cervell per fer-los entenedors. També serà difícil perquè la persona a qui va dirigit ens ha orientat durant un parell d'anys sobre la manera de millorar la nostra escriptura. O sigui que haurem d'anar amb molt de compte amb els punts, les comes i els parèntesis perquè sinó ens farà pam pam al cul.)

 

Un estiu va arribar una noieta maca i amb un tipus amb més corbes que la Rabassada, l'Ana, com a voluntària per llegir-nos llibres que anàvem escollint. (Venia en lloc de les histèriques menopàusiques  de la  resta de l'any.) De seguida es va veure que, encara que estigués llegint, de sobte s’aixecava per posar el cap bé d'algun company o per eixugar la suor d'un altre. Per això, quan va tornar la voluntària titular del taller de lectura, vam pensar l'Ana i uns quants de nosaltres que no podia marxar així com així, que calia trobar alguna activitat per fer plegats. (Els nois vam pensar activitats que no es podien fer en públic.) Finalment vam acordar fer un taller d'escriptura. Aquest taller li va comportar molta feina a l'Ana perquè havia de preparar assumptes permissibles que es proposava i després corregir els exercicis de cadascun de nosaltres.

¿Te’n recordes, Ana, què bé quedava allò que tu ens ensenyaves o els nostres exercicis àpats per totes les edats quan funcionava el projector? Són records que enlluernen la sovint fosca vida.

Encara que això no és cap acomiadament perquè no et deslliuraràs tan fàcilment d'alguns de nosaltres, que tinguis molta sort, benvolguda Ana, que t’ho mereixes tot.

 

Els teus amics de Vigatans

miércoles, 11 de febrero de 2015

ANA, SEMPRE RESTARÀS ALS NOSTRES CORS


 

ANA, SEMPRE RESTARÀS ALS NOSTRES CORS

 

(És aquest un treball difícil de fer perquè s’ha de saber passar els sentiments pel cervell per fer-los entenedors. També serà difícil perquè la persona a qui va dirigit ens ha orientat durant un parell d'anys sobre la manera de millorar la nostra escriptura. O sigui que haurem d'anar amb molt de compte amb els punts, les comes i els parèntesis perquè sinó ens farà pam pam al cul.)

 

Un estiu va arribar una noieta maca i decidida, l'Ana, com a voluntària per llegir-nos llibres que anàvem escollint. (Venia en lloc de la que ho feia la  resta de l'any.) De seguida es va veure que, encara que estigués llegint, de sobte s’aixecava per posar el cap bé d'algun company o per eixugar la suor d'un altre. Per això, quan va tornar la voluntària titular del taller de lectura, vam pensar l'Ana i uns quants de nosaltres que no podia marxar així com així, que calia trobar alguna activitat per fer plegats. Finalment vam acordar fer un taller d'escriptura. Aquest taller li va comportar molta feina a l'Ana perquè havia de preparar cada assumpte que es proposava i després corregir els exercicis de cadascun de nosaltres.

¿Te’n recordes, Ana, què bé quedava allò que tu ens ensenyaves o els nostres exercicis quan funcionava el projector? Són records que enlluernen la sovint fosca vida.

Encara que això no és cap acomiadament perquè no et deslliuraràs tan fàcilment d'alguns de nosaltres, que tinguis molta sort, benvolguda Ana, que t’ho mereixes tot.

 

Els teus amics de Vigatans

lunes, 12 de enero de 2015

QUÈ HAGUÉS PASSAT SI...


QUÈ HAGUÉS PASSAT D’HAVER TRIOMFAT El COP D'ESTAT DEL TEJERO, SEGONS EL REI DE LLAVORS:

−Si aquella nit vaig aparèixer a la tele amb les més altes gales militars va ser per tenir les espatlles ben cobertes passés el que passés. Si fracassava, jo quedava com el salvador de la democràcia. Si triomfava, com va triomfar, no ha passat res perquè m’han mantingut com a pantalla i m’han tret de sobre aquella collonada de les autonomies. El meu avi l'Alfons XIII va tenir la dictadura de Primo de Rivera i la dictablanda de Dámaso Berenguer. Però què faig jo parlant en aquesta llengua que va ser una de les primeres prohibicions que va dictar el govern del Jaime Milans del Boschcomo.

Aquí sólo se habla en castellano, la única lengua del Estado y de la que sur-gieron los otros pobres dialectos, que por supuesto están tajantemente prohibidos hasta por la calle, donde tenemos unos veladores para informar sobre el cumplimiento de esta ley. El que es atrapado hablando en uno de esos periféricos y sucios dialectos es puesto tras las rejas tantos días como palabras le ha oído pronunciar en alguno de esos maldecidos dialectos. Ni decir tiene que inmediatamente después del golpe fueron prohibidos los partidos y sindicatos dichos democráticos, pero que sólo hacen que ensuciar las débiles mentes de los ignorantes obreros.

Como Jaime Milans vio que Tejero intentaba hacer le sombra por haber dado la cara en el Congreso de los Diputados, le mandó como embajador plenipotenciario a la isla de Pascua. Tras tensiones entre ellos, tomó la presidencia del Gobierno Armada. A mí me la trae floja mande quien mande mientras no me toquen mis… privilegios.

 

Dos anys després:

 

−Ara torno a parlar en català perquè en una de les disputes pel poder entre diferents tendències dretanes, es va colar el Juli Busquets, que venia de la Unió Militar Democràtica. I ens va tocar els collons als que pensàvem tenir assegurats els seculars privilegis nostres. Primer, va formar un govern amb totes les tendències polític i socials. Aquest govern va convocar eleccions  generals per escollir unes corts constituents per fer una nova constitució, que va donar encara més llibertat a les autonomies i es va donar molta importància a la llengua de cada comunitat; fins i tot s’ha potenciat el bable. També van retallar tant el pressupost reial que aviat aniré en calçotets. Va ser una altra transició, però aquesta més d'esquerres i hi ha molts que em volen fotre fora perquè diuen que la monarquia és una institució d’un altre temps. Ja em veig d'aquí cap allà com el meu cunyat Constatí de Grècia, que el van fotre a fora una colla de coronels.

 

 Martí