POSA
TU L’ARGUMENT
Personatge
1−: Tenint en compte que va fer fallida el principal dels elements, en quin
tothom hi confiava plenament, l'assumpte va sortir força bé.
Personatge
2−: Però va fallar el que jo em temia, malgrat l’opinió general.
Personatge
1−: És que tu ets un pessimista de totes totes. La qüestió és que tenim
l'assumpte ben lligat i per força temps. Podrem tirar endavant tots els nostres
projectes, tant els que emanen directament de l'assumpte com els col·laterals.
Personatge
2−: Això si no falla mentrestant un altre element inesperadament.
Personatge
1−: Una altra vegada amb el teu pessimisme. Així no anirem enlloc.
Personatge
3−: Encara que diuen que els extrems es toquen, també és cert que aquesta
fallida pot influir en el comportament dels altres elements; en tot cas sempre
cal ser cautelós.
Personatge
2−: Això és el que jo he dit...
Personatge
1−: Sí, però sense el teu to alarmista. Ja sabem que s’ha d'anar amb compte amb
assumptes com aquest en què intervenen tants diversos elements. De totes
maneres, gairebé tothom admet cert grau de ris en assumptes com aquest.
Personatge
3−: Com s’acaba de dir, tothom una mica avesat en aquesta classe d'assumptes sap
que sempre hi ha una mesurada incertesa, encara més si es projecta a llarg
termini, com és el cas que ens ocupa.
Personatge
2−: Aquesta incertesa és el que fa por.
Personatge
1−: Jo crec que a la llarga aquesta incertesa pot anar minvant perquè hi ha
indicis que així ho indiquen.
Personatge
3−: Vosaltres dos sou el típic exemple de veure l'ampolla mig plena o mig
buida.
Personatge
2−: Però per desgràcia sovint tinc raó jo.
Personatge
1−: No sempre. A més a més, deixa el teu pessimisme endèmic; obre els ulls a la
realitat.
Personatge
2−: Hi ha tantes realitats com parells d'ulls.
Personatge
3−: Tu ho has dit, sobretot, en qüestions en les que intervenen tants elements
que poden variar en qualsevol moment. Però per això estem nosaltres: com
experts i com interessats. Ens hem d’avençar als esdeveniments.
Personatge
2−: Ja tindrem prou vista?
Personatge
1−: Tu sempre igual. Aquesta és la nostra tasca i, a més a més, a nostres també
ens hi va i molt. Per això mateix tenim els nostres contactes, que sovint ens
informen de més que possibles oscil·lacions cap a un costat o un altre.
Personatge
3−: Estem ben recolzats, encara que sempre n’hi ha un mínim de risc.
Personatge
1−: Tothom hi compta amb aquest risc mesurat.
Dos mesos després:
Personatge
1−: No ens podem queixar perquè, encara que aquesta vegada va fallar el segon dels
elements, el bon comportament del principal va fer que l'assumpte hagi quedat molt bé, que és
|
1
|
Personatge 2−: Sí, però va fallar un element dels importants.
Això vol dir que no ens podem refiar gens, perquè en qualsevol moment pot fer
fallida algun dels element en què més confiem.
Personatge 1−: Ja ha parlat el més optimista...
Personatge 2−: Suposo que ja saps què és un
optimista.
Personatge 1−: M’ho has dit més de mil vegades: ‘Un
optimista és un pessimista mal informat.’
Personatge 3−: Deixeu-vos de disquisicions de
personalitats, que ara allò que cal és valorar el que hem aconseguit i dirigir les
nostres actuacions per aprofitar les bones perspectives que sembla aparèixer en
el futur més proper.
Personatge 2−:
Però hem de tenir molta cautela, molta cautela!
Martí
