ANÈCDOTA
1
Al meu
avi, un home alt fort i de caràcter contundent, un dia li va entrar a la seva
botiga un individuo que va començar a fer-li ofertes de tota mena que semblaven
veritables gangues; però el meu avi li anava refusant tots els oferiments perquè
veia alguna cosa que no li quadrava. De totes maneres, va acceptar la darrera
oferta perquè semblava clara, temptadora i, a més a més, ho feia amb gràcia i salero. Li va donar uns diners i a
l’acte aquell home va marxar amb passos ràpids. El meu avi de seguida es va
adonar que finalment l'havia estafat i va sortir a buscar-lo. Però no us creieu
que el volia atrapar per recuperar els seus diners i fotre-li un gec d'hòsties.
No. El volia atrapar per felicitar-lo per com l'havia enganyat. Així era el meu
avi.
ANÈCDOTA
2
Un dia
que la meva àvia estava a la porta del taller que també era vivenda se li va
acostar una dona de pell bruna i el
cabell recollit al darrere. Davant hi portava un fardell penjat del coll on
s’hi trobava de tot. Va començar a fer-li dobles ofertes d'aquelles de ‘Si em
compra una flassada li regalo un cobrellit.’ Quan portava alguns d'aquests
oferiments, la meva àvia li va dir: ‘Escolta, noia, que jo he viscut molts anys
en una travessia del carrer de La Cera.’ Llavors la dona li va contestar: ‘Perdona,
paia,que no ho sabia.’ I la dona se’n va anar.
